LA CiC CONSIGUE LA IMPUTACIÓN DE LA CÚPULA DEL BANCO DE ESPAÑA.
Orgullo de SEC, Orgullo de CiC
ara.cat
La sala penal l'acusa d'ignorar els informes contraris dels inspectors que van supervisar l'entitat
La implicació del Banc d'Espanya en el presumpte frau de la sortida a borsa de Bankia ja és una realitat. La sala penal de l' Audiència Nacional ha ordenat al jutge Fernando Andreu que citi a declarar com a imputat l'exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez. El tribunal revoca la decisió de l'instructor, que es va negar dues vegades a acordar aquesta declaració en apreciar que els errors de supervisió no podien considerar-se conductes delictives.
Ara, els seus superiors entenen que Fernández Ordóñez tenia indicis suficients per saber que aquesta operació seria un fiasco i que l 'exgovernador va ignorar els informes dels seus inspectors, que el van advertir que la decisió acabaria amb la nacionalització del banc, com així va ser.
La secció tercera, que també va denegar aquesta diligència fa uns mesos, ha estimat aquesta vegada el recurs presentat per l'acusació popular, la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), que havia sol·licitat al jutge -sense èxit- la imputació d'Ordóñez i de part de la seva cúpula en el moment en què es va autoritzar la sortida a borsa. Juntament amb l'anterior governador hauran de comparèixer davant d'Andreu, també com a imputats, l'exsubgovernador Fernado Restoy i l'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Julio Segura. Els magistrats consideren que tant Ordóñez com Restoytenien prou informació per part dels inspectors de l'organisme de la desastrosa situació en la qual es trobava Bankia. Finalment el Banc d'Espanya va autoritzar-ne la sortida a borsa malgrat els avisos que acabaria rescatada.
El detonant del canvi d'actitud del tribunal ha estat la sortida a la llum dels correus electrònics que el cap de l'equip d'inspecció assignat al banc, José Antonio Casaus, va enviar a la cúpula del supervisor els mesos previs al moment en què es va prendre la decisió. En aquests correus, aquest funcionari assegurava que la cotització de l'entitat no cobriria els 21.000 milions de deute de BFA, la matriu de Bankia. "Els ingressos seran menors que els costos per molt que pintin beneficis al compte de resultats", explica l'inspector. Aquests missatges es van conèixer al setembre, però només unes setmanes abans alts càrrecs del Banc d'Espanya havien repetit com un mantra davant el jutge Andreu que els comptes amb què Bankia va sortir a borsa eren correctes i que l'entitat comptava amb provisions suficients per afrontar imprevistos.
Els correus, que van posar en evidència aquests directius, contenien passatges que, vistos avui, semblen premonitoris del que va passar al cap d'uns mesos. "Al final el FROB haurà de convertir el seu deute en accions de BFA i respondre davant els tenidors de subordinades i de preferents per evitar que diguin que un banc públic deixa tirats uns inversors privats minoristes, amb la qual cosa haurem socialitzat les pèrdues i haurem perdut uns mesos o anys", deia un dels missatges. Casaus va insistir una vegada i una altra que el grup BFA-Bankia "no era viable". "La sortida a borsa amb un banc doble és el primer pas per nacionalitzar les pèrdues, una cosa injusta i contrària al que ens demana la norma [vetllar per un ús eficient dels recursos públics]", va arribar a afirmar.
Juntament amb els informes de seguiment del grup d'inspectors del Banc d'Espanya que s'ocupaven de Bankia i els que van fer els perits del cas – Víctor Sánchez Nogueras i Antonio Busquets, que també eren inspectors però actuaven només per odre del jutge– aquests e-mails van mantenir que la sortida a borsa de Bankia era fraudulenta i són ara "indicis múltiples suficients i concurrents de criminalitat respecte als responsables del Banc d'Espanya i la CNMV" per a l'Audiència. Aquests indicis serien, segons els magistrats, "indicatius de la corresponsabilitat d'ambdós organismes en els fets investigats".
Leave a Reply