Caixa Tarragona, acusada de fer pagaments milionaris en efectiu

Caixa Tarragona, acusada de fer pagaments milionaris en efectiu

Caixa Tarragona, acusada de fer pagaments milionaris en efectiu

L’entitat abonava milers d’euros en ‘cash’, per sobre del límit legal, als API que els portaven clients.

La ruïnosa gestió de les caixes d’estalvi i els bancs ha propiciat que a Espanya s’hagi passat de 62 entitats a només 11 en pocs anys. Els antics alts directius del sector segueixen insistint que en els anys previs a la crisi “se’n van fer de molt grosses” i que molts dels excessos d’aquella època encara no són coneguts. Potser és en aquest àmbit dels abusos no jutjats ni fets públics que es pot emmarcar una greu acusació contra Caixa Tarragona.

Segons ha pogut saber l’ARA de fonts judicials, la Confederació Intersindical del Crèdit (CIC) ha demanat al jutjat d’instrucció de Tarragona -que investiga des del 2012 la mala gestió a l’entitat- que posi en mans de la UDEF documentació que indica que Caixa Tarragona va fer importants pagaments en metàl·lic als agents de la propietat immobiliària (API) que els portaven clients. Els pagaments es van fer entre el 2003 i el 2008. En aquesta petició, la CIC planteja que sigui aquest cos policial el que investigui “si els pagaments compleixen la normativa del SEPBLAC”, l’organisme públic encarregat de prevenir el blanqueig de capitals a Espanya. Així, el que planteja la CIC -un sindicat de caixes d’estalvi que també exerceix d’acusació popular en el cas de la sortida a borsa de Bankia- és que darrere dels pagaments milionaris que presumptament va fer Caixa Tarragona no s’amagui un cas de blanqueig a gran escala.

La documentació amb què la CIC fonamenta les sospites ja la va lliurar l’any 2012 a la Fiscalia Anticorrupció, que va deixar la investigació en mans del jutjat tarragoní. En el cas també hi ha personada la CUP. Però els dirigents del sindicat consideren que fins ara les diligències s’han centrat en la gestió dels que llavors eren responsables de l’entitat (l’expresident Gabriel Ferraté i l’exdirector general Rafael Jané) i volen que sigui la UDEF qui investigui els pagaments en efectiu. “Seria important per a la causa abans que el jutge decideixi si hi ha judici oral”, ha explicat aquest dimecres Gonzalo Postigo, president de la CIC, a aquest diari. “Pensem que el que es va fer no s’ajusta a la normativa contra el blanqueig i ho volem posar en mans de la UDEF perquè al jutjat ja fa massa temps que és aturat”, ha afegit.
La documentació que el sindicat va sol·licitar que s’enviés a la UDEF consta de més d’un centenar de còpies de suposades concessions de crèdits en les quals consta tant el préstec al comprador de l’immoble com el pagament al venedor, un API. Per si l’existència d’aquests pagaments no fos prou controvertida, els documents mostren que se’ls pagava una part amb un xec i una altra en efectiu. La normativa vigent en aquells anys limitava a 3.000 euros els pagaments que una caixa d’estalvis podia fer en metàl·lic. Però en alguns dels documents als quals ha tingut accés l’ARA aquest topall és àmpliament superat. En un document en concret consta el pagament de 6.000 euros amb un xec i més de 45.000 en efectiu a l’API, en el cas de la concessió d’una hipoteca de 114.000 euros.

Veure notícia sencera aquí

Leave a Reply



*

Close

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies