QUINA ÉS LA POLÍTICA DE TRASLLATS DE TALENT I CULTURA?

QUINA ÉS LA POLÍTICA DE TRASLLATS DE TALENT I CULTURA?

QUINA ÉS LA POLÍTICA DE TRASLLATS DE TALENT I CULTURA?

Diversos empleats, alguns amb patologies de salut important i d’altres amb situacions familiars complicades,
porten mesos demanat el trasllat a un centre de treball més propers al seu domicili per tal de poder
alleugerir el patiment, en els casos de salut i conciliar la vida familiar i laboral en els casos sobretot de fills
petits.

Però passen les setmanes i els mesos, inclús els anys, i aquest trasllats no es produeixen conduint moltes vegades a baixes per estrès, esgotament , ansietat...

Aquestes situacions, normalment justificades amb informes mèdics de l’empleat, lluny de servir per resoldre el problema sembla que condueixin a estancar-lo encara més. I , sorprenentment, els trasllats oferts a aquestes persones sovint no responen a les seves necessitats i només pretenen cobrir les necessitats puntuals de l’empresa.

Cal denunciar amb contundència aquests fets, no són casos aïllats i estan creant molt de patiment entre companys i companyes. És lamentable que des de TiC no siguin capaços de resoldre aquestes situacions, indicant sovint a l’empleat que els canvis entre DT, per exemple, són gairebé impossibles. 

Des del SEC no ens empassem aquesta història: el Banc insisteix en dir que en alguns territoris sobren empleats i sotmetre a la plantilla a una situació de malestar i esgotament, és la millor manera de trobar  candidats a abandonar l’entitat amb mesures aparentment voluntàries.

El Banc, amb les seves polítiques de Recursos Humans, actua en contra de tot el discurs oficial que es ven tant internament com externament: no s’escolta als empleats ni pels trasllats ni per la seva promoció (quan a algú li interessa una plaça de l’Apuntate mai és el candidat ideal, però en canvi es pressiona als empleats perquè s’apuntin al que sigui perquè si no representa que no els interessa promocionar).

Ni els millors Acords de Conciliació de la Vida Familiar i Laborals, d’Igualtat o de prevenció serveixen de res si darrera de les intencions no hi ha una voluntat real de resoldre aquestes problemàtiques i uns responsables  disposats a defensar-les.

 

Des del SEC, des de la consciència que gestionar equips de persones és complicat, demanem al Banc que actuï tenint en compte que té en les seves mans també el benestar i la felicitat dels empleats dins l’àmbit laboral i que això afecta directament en la seva implicació. Cal revisar a fons la política de RRHH i enfocar-la a buscar l’encaix de l’empleat amb el seu lloc de treball, tant pel que fa a la situació geogràfica com a la funció.

Leave a Reply



*

Close

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies