XXIII CONVENI BANCA: LES REBAIXES DE PRIMAVERA

XXIII CONVENI BANCA:  LES REBAIXES DE PRIMAVERA

XXIII CONVENI BANCA: LES REBAIXES DE PRIMAVERA

El conveni de Banca recentment signat és un nou episodi de la historia de retallades patides pels treballadors financers els darrers anys. Sota l'excusa, errònia, que calia firmar conveni per no quedar-nos sense normativa, CCOO, amb el 62% de representació en mesa, va marcar el camí de la resignació. Camí que va seguir la UGT, sense tenir-ne necessitat atesa la seva posició minoritària.

No calia signar un conveni amb retallades perquè la pèrdua d’activitat de l’anterior conveni comportava la incorporació de les seves condicions als contractes laborals de tots els empleats actuals (cosa sentenciada pel Tribunal Suprem).  I per als empleats futurs (molt pocs segons el futur anunciat per al nostre sector)  podríem obtenir les condicions invocant el dret constitucional a la igualtat de tracte i a la no discriminació.

Un cop més, a CCOO i UGT, la vocació de signar els ha fet oblidar la qualitat del que signaven.

 

MILLORES D’AQUEST CONVENI

N’hem trobat aquestes:

  • L’Assegurança de vida per als empleats puja de 6.000 € a 10.000 €.
  • L’aportació mínima al Pla de Pensions puja fins a 450 €  (a BBVA ja està en 540 €).

 

MANTENIMENT DE CONDICIONS

La immensa majoria de clàusules del conveni signat no fan res més que deixar igual les condicions laborals dels empleats actuals, però amb un redactat diferent.

És curiós llegir les circulars de CCOO i UGT on presenten com a parts positives d’aquest conveni el manteniment de condicions:   és manté...; hem aconseguit deixar igual...; aquesta agrupació de conceptes no comporta variació quantitativa...; tindrà la mateixa consideració que les actuals pagues...; es mantenen els triennis...; no es meriten nous triennis, però si se seguiran abonant amb l’import consolidat...; mantenim el radi de 25 km ...; es mantenen els actuals horaris...; es manté  la clàusula de negociació prèvia...; es manté nivell 6 com a mínim per a directors...; consolidem tancament de dissabtes...; queda igual regulació horari festes majors...; es manté vacances Canàries...

 

EMPITJORAMENTS D’AQUEST CONVENI

Alguns exemples indiscutibles d’empitjorament d’aquest conveni:

  1. Crea una nova categoria (batejada “d’accés”) amb un salari inferior i una corba salarial a través del temps MOLT inferior a l’actual.  Tot i que no es previsible una gran quantitat de noves contractacions, els perjudicis no són sols per a aquests empleats. També hi ha un perjudici general perquè aquests empleats cotitzaran menys durant molts anys, per la qual cosa erosionen la capacitat de pagar les pensions de jubilats, vidus, incapacitats, etc...  És doncs una decisió clarament negativa.
  1. Retalla un 6% els nous triennis:   es calcularan sobre 17,25 pagues en lloc de 18,5.
  1. Congela durant 18 mesos la meritació dels triennis complementaris establerts per als empleats amb nivells 1 a 8.
  1. Elimina els ascensos per capacitació (exàmens anuals).
  1. Rebaixa el preu de l’hora extraordinària, eliminant la retribució/compensació al 175%, situant-la al preu mínim que indica la llei (100%).

En resum, aquest conveni introdueix una escala de treballadors amb salari (i cotitzacions) inferior, trasllada massa salarial fixa a variable per a aquests empleats, elimina ascensos per antiguitat, redueix la percepció de triennis, redueix el preu hora extraordinària... A canvi manté la majoria de condicions i puja una mica l’assegurança de vida.  Això és tot.

Per al SEC aquest conveni només podem qualificar-lo d’INACCEPTABLE. En un moment que els treballadors del sector han patit enormement i que els bancs només han fet que créixer en beneficis, resulta totalment injustificable un Conveni clarament de retrocés. Està clar que els microbeneficis signats tenen un pes molt inferior als perjudicis, que marquen de nou un abaratiment claríssim de costos que haurà de suportar la plantilla.

 

 

 

 

I l’excusa que ens quedàvem a la intempèrie legal és sols això: una excusa.  CCOO i UGT són coneixedors de les sentències del Suprem que deixen sense justificació el discurs de la por que van utilitzar per explicar la signatura d’un nou conveni de rebaixes.

No tenen justificació.

 

Leave a Reply



*

Close

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies