Recentment s’ha signat el Conveni de banca per al període 2019-2023. Signat per CCOO, UGT i FINE . Des del nostre punt de vista, la signatura d’aquest Conveni és una presa de pèl a les persones treballadores, una autèntica farsa després de 2 anys de negociacions.
- Es tanca un increment del 0,25% per al 2021 (ja aplicat a la nòmina de febrer) , de l’1% per al 2022 i de l’1,25% per al 2023 ; uns increments d’un sector amb beneficis, que queden per sota de la mitjana de la resta dels sectors; per als anys 2019 i 2020 no hi ha increments.
- S’accepta la congelació “sine die” de l’import actual dels triennis d’antiguitat i els triennis de tècnic (sobre aquests conceptes es deixen de percebre increments); això comporta una clara pèrdua de poder adquisitiu.
- Compensacions RAE sectorial corresponents a anys anteriors: atès que l’anterior conveni preveia uns increments en funció del creixement del RAE sectorial (resultat de l’activitat d’explotació) entre els exercicis 2014 i 2018 i que les parts negociadores no han estat capaces de saber amb quins criteris objectius s’ha d’avaluar el compliment d’aquest índex, s’aprova :
-
- un pagament únic no consolidable del 0,25% que en cap cas és un increment perquè no s’aplica a taules i no reverteix en futurs increments. Aquest 0,25 el cobrarem un cop publicat el Conveni al BOE.
-
- un 0.25% d’increment en taules, amb efectes 1 de gener del 2021 (aquest ja s’ha aplicat també a la nòmina de febrer).
-
- Aquests dos pagament no són una millora d’aquest Conveni, sinó que responen a la percepció del RAE sectorial, provinent del Conveni anterior i que encara no se’ns havia liquidat .
- Es manté l’article 5, facilitant així les absorcions de qualsevol millora posterior que s’acordi per al personal, incloses les millores unilaterals de l’empresa (i que BBVA ja ha aplicat en diverses ocasions);
- Es manté el redactat de l’article 14.2.4 que ve del Conveni anterior i que en principi havia de ser la via de promoció a nivell 8 per als gestors comercials (aquest va ser el motiu pel qual es va renunciar a les oposicions); una de les importants reivindicacions que es va deixar caure ràpidament.
- S’incrementa a 10 euros l’ajuda alimentària però a partir de l’octubre del 2021 i a 11 euros a partir de gener del 2023 que és el darrer any de vigència del conveni;
- S’incrementa l’aportació al pla de pensions de 540,91 a 550 euros (després de molts anys amb la mateixa aportació) però també amb efectes a partir del 2023 (darrer any de vigència del Conveni);
- Es reconeixen els permisos en dies laborables, una millora que ja estava dictaminada per la justícia europea i s’havia de modificar forçosament;
- Es regula el sistema de registre de jornada, reproduint pràcticament el sistema que ja tenim a BBVA que només serveix per complir amb l’expedient.
- També es regula el teletreball, que en cas d’emergència sanitària com és ara el cas, obliga a l’empresa a lliurar 45 euros per adquisició de pantalla, teclat i ratolí, a banda de l’ordinador i el telèfon mòbil.
- I en el tinter hi deixen temes importants com la limitació de la jornada anual, la millora en tems de conciliació, la millora en les promocions, la participació dels sindicats en l’avaluació de riscos psicosocials (un dels gran problemes actuals en el sector), l’increment d’ocupació fixa i d’altres temes que lluïen molt bé a les plataformes però que s’han deixat caure pel camí.
En fi, un nou teatre dels grans sindicats que per 4 engrunes segueixen aplanant el camí a la patronal i situant els treballadors de banca cada vegada en una pitjor situació laboral i salarial. Aquest és el preu que per a aquests “grans” sindicats tenim les persones treballadores. Cal prendre’n nota.
PD: En relació a l’argument de la ultractivitat que esgrimeixen aquests sindicats cal dir que seria més un problema per la patronal que per als treballadors, perquè això desencadenaria una guerra al sector sense precedents (potser és el que aquests sindicats no volen) i legalment també seria molt discutible.
Leave a Reply