L’EINA DE LA PRODUCTIVITAT i D’ALTRES PRÀCTIQUES COMERCIALS DUBTOSES

L’EINA DE LA PRODUCTIVITAT i D’ALTRES PRÀCTIQUES COMERCIALS DUBTOSES

L’EINA DE LA PRODUCTIVITAT i D’ALTRES PRÀCTIQUES COMERCIALS DUBTOSES

El Banc sembla que hagi retrocedit uns quants anys, introduint una eina ja caduca que pretén valorar la feina els treballadors en base a la seva productivitat i no en base a la seva qualitat a mig i llarg termini.

Una eina que és del tot contrària a la idea d’equip: convertir la productivitat en rànquings, en què les oficines i els companys inevitablement situats en els darrers percentils, estan marcats amb un semàfor vermell, resulta una pràctica totalment fora de lloc, que va en contra de la motivació i de la natural diversitat de les persones. I una eina perversa, ja que, per molt que un gestor estigui al 100% de PBV ó que arribis a les vendes fixades, pot estar en vermell si, comparativament, la resta de gestors estan molt per sobre.

I llavors la partida ja ha començat. I per evitar molts vermells en un determinat àmbit (DZ, CBC, oficina), caldrà pressionar i pressionar fins a l’extenuació. I no dubtem que així es milloren vendes, però no ens enganyem: a costa de les hores personals i la salut dels treballadors. I això es pot aguantar en un moment concret en el temps, però no com una pràctica comercial a llarg termini.

D’altra banda,malgrat l’eina de la productivitat, hi ha responsables que persisteixen en l ́ús dels excels diaris pel control de les vendes, tot i que la instruccions del Banc en el Hoy del dia 2 de febrer i a través de les presentacions fetes a les CBC’s durant el mes de març, deixava clar que s’eliminava aquesta pràctica.

Des del SEC diem NO als controls individuals de productivitat, a les llistes d’empleats, als semàfors
vermells, als excels i apostem per eines de treball que es basin en la motivació i la força de l’equip i no
en la pressió i la individualització de la feina.

 

 

 

Més sobre actuacions comercials dubtoses

La política comercial del banc, desencadena una sèrie de males praxis , que caldria corregir i que són poc compatibles amb la idea d’equip que el Banc pretén instaurar.

1. Comença a ser habitual que la suma de les PBV individuals assignades a les forces de venda d’una oficina, siguin superiors al 100% de la PBV global pressupostada a l’oficina. A qui beneficia això?

2. El Banc cada quatrimestre incrementa la PBV, la qual cosa genera un nivell d’exigència totalment desorbitat sobre els comercials.

3. Hi ha CBC’s que donen instruccions per tal que els GAC’s també venguin. Si els GAC’s també han de vendre, això perjudica als companys comercials, incrementa les cues i crea tensions innecessàries entre col·lectius.

4. Els gestors comercials mixtos, integrats normalment en oficines petites, a banda d’haver de dedicar un temps de la jornada a tasques de caixa, tenen assignades les carteres de tots aquells clients amb menys potencial i que no s’han assignat ni al DO ni al Contigo. Això dificulta molt la consecució d’objectius. A més d’això, en el rànquing de productivitat es comparen amb la resta de gestors comercials, que no fan tasques de caixa.

Si ets testimoni d’alguna pràctica poc ortodoxa, explica’ns-ho. No es poden permetre abusos que ens perjudiquin com a professionals.

Leave a Reply



*

Close

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies